ENCYRTIDAE
 
Presentació
Aphycini
Cerapterocerini
Cheiloneurini
Discodini
Encyrtini
Habrolepidini
Oobiini
Psilophrydini
Quadrencyrtini
Bothriothoracini
Copidosomatini
Ixodiphagini
Trechnitini
Pseudorhopini
Tetracnemini
Anagyrini
     Anagyrina
         Anagyrus
         Anomalicornia
         Callipteroma
         Gyranusoidea
         Leptomastidea
         Leptomastix
     Anusiina
         Anusia
         Cryptanusia
         Hofferencyrtus
         Monstranusia
     Dinocarsina
         Aglyptus
         Dicarnosis
         Dinocarsiella
         Dinocarsis
         Dusmetia
         Incisencyrtus
         Xanthoectroma
     Rhopina
         Asitus
         Rhopus
     Ceballosiina
         Ceballosia
Aenasiini
Ericydini
Pauridiini
 
 
(cas / eng / fr / de) Índex > Sistemàtica > Encyrtidae > Anagyrini > Leptomastidea >

Leptomastidea

Leptomastidea sp.
Cos mida petita, sovint < 1.3 mm, cap i torax amplament groc o taronja. Frontovertex amb escultura poligonal regular, de diametre com mig ocel o major que les facetes dels ulls, no sedos en aparença. Ulls amb marges interns subparalels. Palps labials 2-segmentats. Antena femella amb escap cilindric, o xic engruixit, F1 no o poc mes llarg que el pedicel, flagelomers 6, tots mes llargs que amples, subiguals. Antena mascle amb flagel amb verticils de setes llargues, fila de sensila esquamiforme nomes a la clava. Ales erectes en repos. Ales anteriors hialines o sovint amb 1-3 franjes fosques distintes, no conectades, opc. febles, vena postmarginal mes llarga que la estigmal. Torax dorsalment amb escultura reticulada o finament reticulada, no puntuada o vermiculada. Costats del gaster glabrescents. Sobre coccids Pseudococcidae, rarament Eriococcidae. Gènere amb 4 espècies a la península, 6 al continent.


  
 



Leptomastidea abnormis  (Girault, 1915)
Cap groguenc, sovint amb cara, genes i temples blanques. Antena amb escap amb cara inferior blanca, dorsalment bru, pedicel bru fosc a la meitat absal, blanc a la meitat apical, flagel brunenc, amb els 2 flagelomers basals i la clava sovint mes foscos. Torax dorsalment groguenc, amb mesonot tacat de bru, propodeu bru fosc, costats del torax amplament blanquinosos. Gaster blanquinos a la meitat basal, bru fosc a la meitat apical. Potes blanquinoses, amb coxa mitjana i posterior brunes, i marges superiors dels femurs foscos. Ales amb 3 franjes infuscades. Polífaga, sobre nombrosos Pseudococcidae, inclos Planococcus citri en Citrus, i Planococcus ficus en Vitis vinifera i Ficus carica, Pseudococcus spp., etc. D'origen mediterrani, introduida per al control biològic i actualment de distribució subcosmopólita.


Iber (Al,B,Ma,V) : Mercet, R.G. (1956).
Monegros : Askew et.al. (2001).


Leptomastidea aurantiaca  Mercet, 1916
Cap groc taronja. Torax groc llimo, amb escutel i propodeu bruns. Gaster groguenc, amb marges dels tergits apicals bruns. Antenes brunes, excepte l'escap groc, amb una franja longitudinal bruna. Potes groguenques, amb coxes posteriors i tarsos posteriors bru groguenc. Sobre Planococcus citri en Citrus, i Pseudodoccus longispinus. Distribució mediterranea. Sovint considerat com a sinonim de L.abnormis.


Iber .


Leptomastidea bifasciata  (Mayr, 1876)
Sobre Pseudococcidae en Vitis, Quercus, Juniperus, Betula. Distribució paleàrtica.


CG01: Alcoletge , 160 m.
Iber (Cs,Gr) : Japoshvili & Noyes (2006).

S'ha trobat en : Trifolium pratense: infrutescencies


Leptomastidea matritensis  Mercet, 1916
Sobre Pseucococcidae Planococcus vovae, en Juniperus sp. Distribució mediterranea.


Iber (M) : Mercet, R.G. (1921).